Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut de la seva…
madona
A Mallorca i a Menorca, masovera, la muller d’un amo.
contia
Tia de la muller, germana del sogre o de la sogra.
pubill
Dret civil català
Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla.
En certes comarques de la Catalunya Vella el pubill solia aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar, que generalment consistia en diners que el pubill acostumava a rebre dels seus pares quan es casava, o, si ja havien mort aquests, de l’hereu A voltes, el pubill rebia de la seva muller una retribució pel seu treball a casa de la pubilla, que era anomenat soldada
nora
Muller del fill o de la filla respecte als pares d’aquests.
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
sograstre | sograstra
Padrastre, madrastra, del marit o de la muller respecte a l’altre cònjuge.
madrastra
Muller d’algú respecte als fills que aquest té d’un matrimoni anterior.
donació per raó de matrimoni
Dret català
Liberalitat feta en contemplació a un determinat matrimoni, abans de celebrar-se, a favor d’un o d’ambdós contraents.
L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants Als s XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment exprés del…
robertí | robertina
Història
Membre de la descendència agnada de Robert (fill de Lambert —germà o potser fill d’un Robert— referendari del rei Dagobert I), majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).
El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva família a la…