Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
sincrociclotró
Física
Accelerador de partícules circular de disseny idèntic al ciclotró, en el qual la freqüència νdel camp elèctric accelerador varia a mesura que hi augmenta la velocitat de les partícules nuclears, per a mantenir la sincronització del sistema, que és regida per ν= (B·Q)/m, on B és el camp magnètic emprat, Q la càrrega elèctrica de la partícula i m la massa.
En efecte, la massa augmenta amb la velocitat, segons la teoria de la relativitat, i si la freqüència no disminueix en la mateixa proporció, les partícules deixen d’ésser accelerades En un sincrociclotró hom pot disposar de partícules amb energies cinètiques molt superiors a les obtingudes en un ciclotró Fou ideat per McMillan, als EUA, i per Veksler, a l’URSS, el 1945, i és emprat per a accelerar protons, deuterons i helions
motocicleta
![](/sites/default/files/media/FOTO/125036.jpg)
Motocicleta amb transmissió de cadena
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1 200 o 1 500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus monocilíndric fins a…
microtró
Física
Accelerador d’electrons constituït per un electroimant, que crea un camp magnètic en una cavitat de forma anular i fa que els electrons descriguin òrbites circulars creixents, a mesura que l’acceleració augmenta.
Les òrbites creixents dels electrons són tangents entre elles en un punt La freqüència del camp magnètic s’escau dins el marge de la de les microones
cavitat acceleradora
Física
Part d’un accelerador de partícules que comunica energia a un feix de partícules carregades elèctricament, normalment mitjançant un generador de camp elèctric oscil·latori que és sincronitzat amb la velocitat de les partícules en qüestió.
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i actualment en…
microscopi electrònic
![](/sites/default/files/media/FOTO/MICROSCOPI_ELECTRÒNIC.jpg)
Esquema del funcionament s’un micrroscopi electrònic de transmissió (a dalt) i d’escombratge (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric d’una àmplia classe de microscopis que visualitzen un objecte de petites dimensions en fer-lo interaccionar amb electrons.
La utilitat del microscopi electrònic prové del seu gran poder de resolució, que té origen en el fet que la longitud d’ona associada a un electró pot fer-se molt menor que la de les radiacions electromagnètiques emprades en els microscopis òptics així, per exemple, el poder de resolució d’un microscopi que empra electrons d’uns 100 KeV és d’uns 0,3 nm i el d’un que n'empra de 1 000 KeV és d’uns 0,15 nm Per la seva invenció 1932, ERuska compartí el premi Nobel de física del 1986 amb GBinnig i HRohrer Hom distingeix diferents tipus de microscopis electrònics El més estès és el microscopi…
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
betatró
![](/sites/default/files/media/FOTO/BETATRÓ.jpg)
Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom prefereix d’usar…
partícula
![](/sites/default/files/media/FOTO/153872.jpg)
Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té…