Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
tub electrònic
Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7…
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romànic de la part pirinenca d’Aragó (alt Aragó i Sobrarb), pròxim al castellà.
El seu límit septentrional coincideix amb la frontera pirinenca que separa Aragó d’Occitània El límit occidental coincideix igualment amb la frontera històrica de Navarra la vall del Roncal ja és lingüísticament basca El límit oriental és una frontera poc definida al nord de Montsó, que correspon a la zona reconquerida fins al segle XII entre el català i l’aragonès es troben una sèrie de parlars de transició difícilment atribuïbles a un o altre domini lingüístic de Montsó cap al sud la frontera occidental del català és molt marcada, però no troba enfront ja el dialecte aragonès arcaic, sinó…
càpsula
Transports
Casquet de full d’estany, plàstic, alumini, etc, amb què hom cobreix la boca i el tap d’una ampolla o d’un flascó.
sidra escumosa
Alimentació
Sidra a la qual hom ha afegit sucre o xarop i que ha produït diòxid de carboni per una fermentació en l’ampolla o recipient tancat.
tiratge
Enologia
En l’elaboració de vins escumosos, operació que consisteix a afegir llevats al vi de base dins de l’ampolla amb la finalitat d’iniciar la segona fermentació.
licor de tiratge
Enologia
Solució de vi amb llevats que s’afegeix al vi de base dins de l’ampolla amb la finalitat d’iniciar la segona fermentació, en l’elaboració de vins escumosos.
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus
alabastre
Alabastre datat entre el 500 i el 480 aC
Arts decoratives
Una de les formes de vas grec: petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca plana, feta de fang i, menys sovint, d’alabastre, que servia per a posar-hi perfums o ungüents.
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i…
telegrafia
Sistema de telecomunicació consistent en la transmissió a distància de missatges en forma de senyals codificats, especialment els que són constituïts per impulsos elèctrics propagats per mitjà de fils conductors o bé per ones hertzianes; en aquest darrer cas és anomenada telegrafia sense fil o radiotelegrafia.
Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als EUA el 1843,…