Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
futarra
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 cm de llargada, de color terrós fosc o gris cendrós, amb les parts superiors i laterals amb taques o bandes negres.
Habita fins a un metre de profunditat entre les roques del litoral cobertes d’algues És comuna a les costes dels Països Catalans i en tota la Mediterrània
quitó
Quitó
WoRMS for SMEBD (CC BY-NC-SA)
Malacologia
Mol·lusc poliplacòfor de la família dels quitònids d’1 a 10 cm de longitud, relacionat filogenèticament amb els anèl·lids, de cos ovalat i sense sac visceral, amb closca dorsal de vuit plaques imbricades en posició diagonal, aparell digestiu en línia recta, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes.
És marí i habita sobre roques calcàries litorals, a poca profunditat, on s’alimenta d’algues Les seves larves són trocòfores És comú a les costes dels Països Catalans
tord roquer
Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
fucus
Botànica
Gènere de feofícies, de la família de les fucàcies, molt abundants a la zona intermareal de les mars fredes.
Són algues coriàcies i molt mucoses, sovint proveïdes d’aerocists que els permeten de flotar Són una part important del varec i serveixen d’adob i per a fer pinso
poliplacòfors
Malacologia
Classe de mol·luscs amfineures, constituïda per animals primitius de cos allargat i conquilla dividida en vuit plaques més o menys articulades.
Comprèn els quitons , bentònics i marins, que habiten sobre les roques del fons i brostegen algues als Països Catalans, les espècies més comunes són Chiton corallinus, Acanthochiton communis i Lepidopleurus cajetanus
aranya de mar
Aranya de mar (Pseudopallene ambigua)
Peter Southwood (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom de diversos crustacis decàpodes braquiürs dels gèneres Inachus i Macropodia.
Són crancs marins de forma semblant a la cabrella Maja verrucosa , però de dimensions una mica menors Habiten la zona litoral de les mars temperades i fredes, entre roques i algues
esfacelarials
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèl·lula inicial molt grossa.
Hi ha reproducció asexual per zoòspores flagellades i per propàguls claviformes característics, i reproducció sexual per isogàmia o, rarament, per oogàmia Són algues marines litorals, sovint epífites sobre fucàcies i laminariàcies
cromoproteïna
Biologia
Complex format d’una proteïna específica conjugada amb un pigment.
Les cromoproteïnes formen un grup que inclou pigments respiratoris com l’hemoglobina, la clorocruorina i l’hemocianina fotosintetitzadors com la ficocianina i la ficoeritrina de les algues els citocroms i les flavoproteïnes
trentepolials
Botànica
Ordre de clorofícies de tal·lus heteròtric i de cèl·lules uninucleades, amb plasts discoides, sense pirenoides i amb moltes gotes lipídiques.
Presenten isogàmia i reproducció asexual per zoòspores Són algues epífites o epilítiques, de coloracions ataronjades, que abunden sobretot a les regions tropicals humides Sovint aquest ordre és inclòs en el de les ulotricals