Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
fixació de nitrogen
Bioquímica
Procés bioquímic pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l’atmosfera a compostos de nitrogen com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen.
N’hi ha de dos tipus la fixació no simbiòtica o no biològica, deguda a les descàrregues dels llamps, la combustió i l’aportació de nitrogen a través de la pluja, i la simbiòtica o biològica, que és realitzada per alguns bacteris, algues cianofícies i determinats fongs
nitrogen
Diagrama de flux del `rocediment d’obtenció del nitrogen a partir de l’aire líquid en tres etapes: depuració de l’aire gasós (consideració de l’aigua i adsorció d’impureses amb matissos molecolars de zolites), condensació parcial de l’aire (refrigeració a baixa temperatura en un bescanviador de calor) i destil·lació fraciionasa a una pressió de 0,6-1 MPa (columna de retificació); l’expansió del gas rasidual (turbina) és la font de condensació
© Fototeca.cat
Química
Element químic no metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica, situat entre el carboni i l’oxigen.
És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per DRutherford el 1772, i a la mateixa època, també per HCavendish i JPriestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile és…
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina
gresol de Munroe
Química
Gresol de platí, proveït d’un llit filtrant, també de platí, preparat per ignició en el mateix gresol d’una capa d’hexacloroplatinat d’amoni, humitejada d’etanol.
reacció de Bucherer
Química
Reacció de substitució d’un grup hidroxil i d’un compost aromàtic per un grup amina per acció d’una solució aquosa de sulfit o bisulfit d’amoni, a pressió.
Així, el β-naftol dóna β-naftilamina, segons l’equació Aquesta reacció és reversible per escalfament de l’amina aromàtica amb bisulfit de sodi i addició d’àlcali hom obté el fenol corresponent Aquest procés invers és conegut també com a reacció de Bucherer
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
doble
Química
Dit del compost, sal, òxid o hidròxid, en la composició del qual intervenen dos metalls o radicals diferents, com, per exemple, el fosfat (doble) d’amoni-magnesi o el triòxid (doble) de ferro(II)-titani.
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista HBrand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid fosfòric…
agent de transferència de fase
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, generalment sals d’amoni o fosfoni quaternaris, que presenten la propietat de transferir anions d’un medi aquós a un d’orgànic, afavorint així en gran manera les reaccions en fase heterogènia.
L’ús d’aquests agents en síntesi orgànica, introduït per Uglestad l’any 1966, és conegut com a catàlisi per transferència de fase Els agents més emprats són el iodur de tetrabutilamoni TBAI, el clorur de benziltributilamoni TEBA i el bromur de tributilhexadecilfosfoni El mecanisme proposat per a la seva acció pot ésser representat així D’altra banda, diversos polièters macrocíclics, que hom denomina genèricament èters corona reactiu segrestant, fan una acció parallela en complexar cations i facilitar la solubilització de reactius inorgànics en medis orgànics exercint una transferència sòlid-…
roburita
Militar
Mescla explosiva de benzens cloronitrats i de nitrat d’amoni, l’avantatge més important de la qual és que pot ésser preparada, simplement mesclant els seus ingredients, en el mateix lloc i moment en què hom la vol emprar.