Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
micrococcàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada per cocs aerobis o facultatius grampositius que s’agrupen en cadenes o raïms.
Són fonamentalment sapròfits de vida lliure Els membres més importants de la família són el micrococ i l' estafilococ
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
cròton
Cròton (Codiaeum variegatum)
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les euforbiàcies, de fulles lanceolades, flors petites, agrupades en raïms solitaris, i fruits capsulars dehiscents.
Nadiu de l’arxipèlag malai, d’Austràlia i d’altres illes de l’Oceania, hi és conreat per a l’obtenció de l' oli de cròton , àmpliament emprat antany com a revulsiu, vesicant i purgant dràstic
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
senet
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les mimosàcies, de fulles alternes paripinnades, de flors grogues en raïms axil·lars i de llegums amples i papiracis.
Comprèn unes 400 espècies, algunes de les quals forneixen la droga del mateix nom, tals com el senet d’Alexandria Cacutifolia i el senet de l’Índia Cangustifolia , conreats sobretot a l’Índia
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
ginestola
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles simples i menudes i de flors grogues en raïms terminals.
Es fa en matolls i vorades de bosc, a les comarques septentrionals del Principat
galega
Botànica
Farmàcia
Planta vivaç, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades de folíols lanceolats, de flors blavoses o blanquinoses, en raïms axil·lars, i de llegums estrets.
Es fa, escassament, al SW de la península Ibèrica, i té propietats galactògenes Els seus constituents són els principis amargants, la galegina i tanins
heliàmfora
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, amb fulles transformades en ascidis, de flors apètales disposades en raïms i de fruits capsulars.
Són pròpies de la Guaiana
erísim
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, amb fulles simples generalment estretes, raïms de flors grogues i fruits en síliqua.