Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres…
forte-piano
Música
Nom que rebé el gravecembalo col piano e forte (és a dir, ‘clavicèmbal que pot sonar suaument o amb força’), instrument creat al principi del segle XVIII per Bartolomeo Cristofori i que, perfeccionat, és l’actual piano.
L’ús de martellets recoberts de feltre que percudien les cordes de l’instrument, combinant amb el dels apagadors , permetia aquesta gradació d’intensitat sonora, impossible amb els instruments de tecla d’aleshores Avui hom indica amb aquest nom els pianos del segle XVIII
peripatetisme
Filosofia
Conjunt doctrinal força heterogeni propi de l’escola del Liceu, que havia fundat Aristòtil i que rebé el nom de περίπατος (‘passeig’) pel fet que moltes lliçons hi eren donades tot passejant o potser, simplement, en una galeria.
La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les recopilacions d’…
escola nova
Educació
Tipus d’escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà aquest mateix nom, iniciat al final del segle XIX per A. Ferrière i desenvolupat al primer terç del segle XX als països europeus de democràcia formal (França, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa) i àdhuc als EUA.
Tingué com a organisme bàsic el Bureau International des Écoles Nouvelles Constituí alhora una superació de l’ensenyament autoritari tradicional i una adaptació a les noves necessitats i concepció del món de la burgesia liberal En el si del moviment foren experimentats diferents mètodes pedagògics Montessori, Decroly, Freinet, Dewey, etc sempre fonamentats en l’activitat de l’infant El tipus d’escola que se’n derivà rebé el nom d’escola activa Introduït als Països Catalans a partir del 1901, el moviment escola nova s’estengué ràpidament amb la creació d’una sèrie d’escoles…
seller | sellera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica i ven selles per a cavalcar.
Els sellers constituïen un ofici especialitzat, però dins una àmplia confraria gremial relacionada amb l’arnès d’un cavaller, com era la dels esteves freners a Barcelona o el gremi d’armers de València, integrat per set braços, cadascun dels quals comprenia dos o tres oficis concrets els sellers formaven part del sisè braç Els sellers estaven molt relacionats amb els guarnicioners, donada la semblança de llur feina els enfrontaments i els plets foren nombrosos, per exemple al primer quart del s XVIII A Barcelona, sellers i guarnicioners o guarnimenters s’uniren el 1725 en un sol gremi, sempre…
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…
consell de la mercaderia
Història
Òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercader
de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als s. XIV i XV.
Les llotges llotja eren llur seu i actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja cònsol de mar i amb els defenedors defenedor de la mercaderia Tenia la funció de mantenir, defensar i fomentar el comerç, de donar llicència per exercir-lo àdhuc als estrangers i de tenir cura de les imposicions, especialment de collectar el dret del pariatge o de l’imperiatge Fou anomenat sovint també consell del pariatge o de l’imperiatge , i a Barcelona rebé el nom de Consell de Vint Suprimits amb els decrets de Nova Planta 1707-16, foren substituïts, a les ciutats més importants, al…
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb aquest nom…
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el…
partidari
Història
Nom que rebé cadascun dels membres d’un cos militar, manat per un capità Pelegrí, durant la guerra del Francès, el qual cooperava amb les forces napoleòniques en la protecció dels combois i en la lluita contra els sometents.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina