Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
perforació
Cinematografia
Fotografia
Cadascun dels forats alineats paral·lelament a les vores d’una pel·lícula, practicats per tal que hom la faci avançar mitjançant el mecanisme d’avançament de la càmera fotogràfica o cinematogràfica o del projector.
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…
càmera cinematogràfica
Esquema d’una càmera cinematogràfica professional
© Fototeca.cat
Cinematografia
Aparell que permet d’enregistrar les imatges d’un objecte en moviment sobre un suport sensible; és anomenada també filmadora o màquina filmadora.
Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment,…
bastida volant
Construcció i obres públiques
Mena de bastida suspesa que pot avançar recolzant-se en la part de l’obra ja enllestida; hom les utilitza per a la construcció de viaductes a gran alçada del sòl o quan aquest resulta inaccessible.
bou
Pesca
Art de ròssec de fons constituït essencialment per dues peces llargues de xarxa (cames o bandes), unides als costats de l’obertura (gola) d’una mena d’embut, també de xarxa, de fons cec (cop); les cames es mantenen verticals dins l’aigua mitjançant les armadures de ploms i suros.
Vist per damunt, un art de bou treballant té la forma d’una llarga V al vèrtex de la qual s’obre el cop el peix que hi ha a l’espai de mar que resta entre les cames ha d’entrar al cop En la pràctica, però, els peixos més bons nedadors s’escapen cap endavant o cap amunt, i d’ací l’interès a arrossegar cada vegada amb velocitat més gran i també a procurar que la gola sigui ben alta Al començament, el bou era remolcat per dues barques de vela iguals, la parella de vela o parella de bou , anomenades també, com l’art mateix, simplement bous Cadascuna de les barques de la parella, navegant…
rodolament
Tecnologia
Desplaçament d’un cos que roman en contacte amb la superfície d’un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies.
La resistència o fregament per rodolament és sempre molt inferior a la deguda al lliscament
monopatí basculant
Esport
Monopatí de dues rodes format per dues planxes unides per una barra metàl·lica, que permet al patinador, mitjançant el desplaçament del seu pes, avançar fent bascular lateralment les planxes sense haver-se d’impulsar posant un peu a terra.
grampó
Grampó
Esport
Armadura metàl·lica proveïda de diverses punxes (de 3 a 5 cm de llarg) i que, per mitjà de corretges o altres mitjans, hom subjecta sota la sola de les botes per avançar sobre el glaç o la neu molt dura.
Els grampons són d’acer i d’aliatges especials, que els fan molt lleugers, i normalment porten un petit dispositiu central que permet de doblegar el peu en caminar Hom empra normalment els grampons de sis punxes els de 12 punxes amb dues punxes al davant serveixen per a les grans ascensions en parets verticals
conducció a vela
Transports
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l’accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l’accelerador
monopatí articulat
Esport
Monopatí de quatre rodes format per dues planxes articulades per una barra metàl·lica o per una altra planxa central, que permet al patinador, mitjançant el desplaçament del seu pes, avançar en ziga-zaga sense haver-se d’impulsar posant un peu a terra.