Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
micena
Micologia
Gènere de bolets petits i fràgils, de la família de les tricolomatàcies, de coloració somorta, amb el barret cònic o acampanat i d’esporada blanca.
tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan…
quimèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels quimeriformes, de musell obtús, cònic i tou, i amb la segona aleta dorsal proveïda d’una espina rugosa verinosa.
emberízids
Ornitologia
Família d’ocells granívors, de bec dur, dret i cònic, mida petita o mitjana, amb espècies escampades per tota mena d’hàbitats arreu de les contrades catalanes.
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
plec
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Mecanisme que és disposat en una canonada, en una cambra, etc, per tal de regular, interrompre o restablir el pas d’un fluid.
Les vàlvules per a conduccions , accionades manualment a voluntat, que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ésser vàlvules d’assentament, vàlvules de comporta, vàlvules de papallona o vàlvules de bola Mentre que en les vàlvules d’assentament un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a obturar l’orifici que li serveix d’assentament, en les vàlvules de comporta l’òrgan obturador talla la vena fluida transversalment en les vàlvules de papallona l’obturador gira angularment al voltant d’un eix…
banyó
Sortint cònic en la superfície d’una cosa, que serveix per a agafar-la o que, ficat en el forat d’una altra, serveix per a tenir-la subjecta.
tub acústic
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la longitud del tub…
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí