Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
posidònia
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, marines, submergides, hidrògames, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma gruixut i fibrós, de fulles dístiques i cintiformes, de flors aclamídies i polígames, reunides en espigues bracteades, i de fruits carnosos.
Només inclou dues espècies, de les quals Poceanica , l'altina, és mediterrània
jónçara
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment perennes, de la família de les ciperàcies, de tiges trígones, de fulles allargades i de flors en espigues comprimides que formen una antela, la qual duu a la base unes quantes fulles.
moc de gall dindi
![](/sites/default/files/media/FOTO3/moc_de_gall_dindi.jpg)
Moc de gall dindi
Biodiversity Heritage Library (cc-by)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament ovalades i de flors vermelles, roses o blanques, agrupades en espigues penjants, les quals formen panícules llargament pedunculades.
Procedeix de la Xina i és molt decorativa
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
jonca d’estany
Botànica
Planta de la família de les ciperàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de soca reptadora, de tiges robustes, arrodonides i embolcallades a la base per beines subulades, i de flors en espigues ovoides de color de rovell.
Es fa en vores d’estanys
piperàcies
Botànica
Família de piperals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples enteres, generalment alternes i amb estípules, de flors hermafrodites o unisexuals, d’ovari súper i unilocular, disposades en espigues o en cimes denses, i de fruits en baia.
Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum
potamogèton
Botànica
Gènere d’herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.
Comprèn prop de 100 espècies dulciaqüícoles, algunes de les quals són cosmopolites
pebre d’aigua
![](/sites/default/files/media/FOTO3/pebre_daigua.jpg)
Pebre d’aigua
Bff (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de gust acre, amb fulles lanceolades agudes, amb flors de colors rosadenc o blanc verdós, agrupades en espigues primes, i de fruits nuculars trígons, negres i brillants.
Creix en riberes, a la vora de l’aigua o en llocs molt humits
gram
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant, de tiges prostrades o ascendents de 20 a 30 cm, de fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, i de panícula digitada de 4 a 7 espigues linears.
És una herba comuna de camins, camps i llocs trepitjats Té propietats diürètiques