Resultats de la cerca

Cal destacar G cardinalis , de flors vermelles, G gandavensis , de flors vermelles o d’un groc vermellós, G lemoinei , de flors blanques, grogues o vermelles amb taques purpúries, i G primulinus , de flors d’un color groc clar Els gladiols tenen molta importància en floricultura, i són plantats a l’aire lliure o en hivernacles, en sòls flonjos i ben drenats

L’altura a la creu és de 20 cm, té la cua llarga, d’uns 40-50 cm, i les potes curtes El musell és ajuntat i el pelatge és terrós amb taques fosques definides i allargades Fa una forta olor a mesc Habita en terrenys pedregosos, de pla i de muntanya, i és de costums nocturns És comuna als Països Catalans

En un estat més avançat hom observa taques de color groc a l’interior que es corresponen amb una coloració marró fosc a la fusta i a l’interior de l’escorça on apareix simultàniament una exsudació gomosa Després l’escorça es torna negra, es clivella i cau, la fusta es desescama, les branques es mustien a poc a poc i l’arbre mor

Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor

Les variacions són estudiades sobretot a l’atmosfera solar, on es manifesten en originar taques, protuberàncies, etc A la Terra donen lloc a diversos fenòmens elèctrics i magnètics L’activitat solar, sotmesa a un cicle d’uns 11 anys, ha estat estudiada d’ençà l’any 1980 pel satèllit Solar Max Mission SMM Observacions multidisciplinàries de fets possiblement relacionats amb aquest cicle podrien augmentar el coneixement de la climatologia terrestre

És de forma semblant al gos perdiguer, amb el cos esvelt, les orelles no gaire grosses i caigudes, el pelatge curt i de color blanc amb taques circulars negres o de color rogenc fosc, de 2 a 5 cm de diàmetre, distribuïdes uniformement per tot el cos Són animals de guarda i defensa, i hom els anomena també gossos de cavalleria perquè són molt apropiats per a guardar cavallades

Ataca principalment les hortalisses, l’alfals i alguna planta ornamental Es caracteritza per l’aparició entre la primavera i l’estiu, a les tiges i a les fulles, d’unes taques blanques semblants a teranyines al començament i pulverulentes després, que es van estenent i poden arribar a recobrir la totalitat de la superfície dels òrgans atacats Hom combat la blanqueta amb tractaments a base de barreges sulfocúpriques i ensofrades/>

Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa

No fa més de 8 cm de llargada

El bec és vermell i groc Propi d’Amèrica del Nord i d’Europa occidental