Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
unitat tàctica
Militar
Part d’un cos de tropa que és presa com a base d’instrucció tàctica, com és ara el batalló en infanteria o l’esquadró en cavalleria.
zenet | zeneta
Història
Individu d’una tribu berber de Zanata, al nord de l’Àfrica, famosa per la seva cavalleria lleugera, que acudí en defensa del reialme de Granada al segle XIII.
cortina de foc
Militar
Sistema de focs, especialment de la cavalleria, continu i de poca profunditat i densitat, per a desorientar l’enemic quant a la veritable resistència i situació en el terreny.
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
carrabiner
Militar
A Itàlia, guàrdia de l’organització militar destinada al manteniment de la seguretat pública; fou creada per Víctor Manuel el 1814, i és formada per tropes d’infanteria i de cavalleria.
bandolera
Banda de cuir que va des de l’espatlla esquerra a la banda dreta de la cintura per a penjar-hi una arma de foc, com porten els soldats de cavalleria.
dessuador
Tros de roba, de cuir, etc, que hom posa a la part interior de l’aixelleró, d’un capell, sota la sella d’una cavalleria, etc, perquè s’embegui la suor.
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
ciutadà
Història
A partir del s. XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès
de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del s XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment propietats rústiques…
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc. , que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…