Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
espectrofotòmetre
Astronomia
Física
Instrument emprat per a mesurar la intensitat d’una determinada ratlla espectral d’un espectre d’absorció o d’emissió.
barra
Ratlla ampla traçada sobre una superfície, que es distingeix de la resta d’aquesta pel color, l’estructura, el treballat, etc.
esborrar
Passar una ratlla o ratlles per damunt d’un o més mots escrits, per indicar així llur supressió o per fer-los il·legibles.
talla-rajoles
Oficis manuals
Eina de tall proveïda d’un punxó acerat que ratlla la superfície d’una rajola i en facilita la fractura per la línia marcada.
joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de bitlles tingué…
criminalitzar
Sociologia
Qualificar de criminal (una conducta i el seu protagonista) que, tot i no estar fora de la llei, es considera immoral o que ratlla la il·legalitat.
bordó
Literatura
En la literatura occitana, i per extensió en la literatura catalana medieval, vers o ratlla d’una composició poètica, a vegades anomenat també bordonet o bastó
.
entretoc
Arts decoratives
Assaig per a esbrinar la llei d’un objecte d’or o d’argent per l’examen de la ratlla que deixa sobre una pedra basàltica.
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…