Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
equipaments esportius
Al principi del segle XX prengué rellevància la construcció de camps de futbol, com el de les Corts del FC Barcelona
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…
tintorer | tintorera
Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona
© Lluís Cortada
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
escenografia
escenografia de Fabià Puigserver per a l’obra Kean de J.P.Sartre (Teatre Romea, Barcelona, 1985)
© Fototeca.cat
Teatre
Conjunt d’elements que s’afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima; inclou les decoracions, els figurins, l’attrezzo, el mobiliari i la luminotècnia.
En podem fixar l’origen a Grècia s V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…
tennis
Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…
gramalla
Història
Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València; els de Barcelona a partir de mitjan segle XIV s’obligaren que fossin d’un sol color i amb pèl a les gires (1349).
Segons el caràcter de les solemnitats i al llarg del temps, el color canvià, així com el tipus de roba Al segle XVII fou recoberta, seguint la moda de l’època, amb gorgeres i llaçades Arribà a ésser com un símbol de la dignitat municipal, i com a tal fou suprimida per Felip V el 1707 a València i el 1714 a Barcelona, en implantar les noves autoritats municipals
umbracle
umbracle del parc de la Ciutadella de Barcelona (1883-84)
© Fototeca.cat
Lloc cobert de branques, de fulles o d’una altra cosa que permeti el pas de l’aire, destinat a resguardar del sol les plantes que hom hi posa.
circ eqüestre
Cartell del circ eqüestre Alegria (Plaça de Catalunya, Barcelona, 1879-1895)
Arts de l'espectacle (altres)
Local a propòsit per a les exhibicions d’una companyia eqüestre.
missal
Pàgina miniada del missal de Santa Eulàlia (catedral de Barcelona)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Llibre litúrgic usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del s IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als s IX-X, en què es troben en un sol llibre…
xemeneia
Xemeneia del terrat de La Pedrera o Casa Milà (Barcelona)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Part d’una xemeneia que sobresurt de la coberta d’una construcció, d’un edifici.
gàrgola
Gàrgoles a la catedral de Barcelona i edificis propers
© Gemma Roset
Construcció i obres públiques
Canal sortint per on vessa, a una certa distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d’un edifici.