Resultats de la cerca

És una mesura del grau de la distorsió d'intermodulació de tercer ordre generada en un dispositiu, a causa de la pèrdua de linealitat que s’hi produeix quan opera a prop de la saturació Permet d’establir el valor de la relació entre senyal útil i productes d’intermodulació a la sortida, per a un valor determinat de la potència d’entrada

Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme

Aquesta avaluació significa una visió completa de l’impacte ambiental, ja que té en compte els efectes de l’obtenció de les primeres matèries, les despeses d’energia o materials i els processos contaminants durant la seva fabricació, així com l’impacte durant el seu ús i el cost de la destrucció, reciclatge o emmagatzematge de tots els components un cop acabada la seva vida útil

A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al cap de sis anys…

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació…