Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rum-rum
Rumor, notícia incontrolada que corre de boca en boca.
rūm
Història
Nom (deformació àrab del grec rhomaîos) donat pels àrabs i pels altres pobles musulmans als cristians en general i, concretament, als súbdits de l’imperi Romà d’Orient (romaic).
L’Àsia Menor bizantina era anomenada ''país dels rūm ' rum-īlī i, de fet, aquest fou el nom que adoptà, el 1099, el soldanat seljúcida soldanat dels rūm d’Iconi seljúcida, devastat pels mongols i incorporat a l’Imperi Otomà s XIV
rom
Begudes destil·lades
Aiguardent d’origen antillà que hom obté fermentant i destil·lant els sucs i melasses de canya de sucre (més o menys diluïts).
El rom és anomenat també aiguardent de canya La graduació és molt alta fins a 70-80° i les millors qualitats provenen de les primeres fraccions de destillació El destillat és incolor rom blanc i hom hi pot afegir caramel rom negre L’aroma i el tast són forts i ja els té des de l’obtenció, però l’envelliment els millora El millor rom procedeix de Jamaica
tafia
Alimentació
Mena de rom, de qualitat inferior, elaborat a la Guyana i a les Antilles a partir de les melasses i els subproductes de la fabricació del sucre de canya.
onomatopeia
Fonètica i fonologia
Fenomen pel qual el significant i el significat de certs signes lingüístics tenen un determinat grau de relació de dependència acústica.
Així, per exemple, els mots remor, murmuri o xiuxiueig reflecteixen, en llur pròpia constitució fonològica, els significats respectius D’altres, com ara rum-rum, atxim, miau o quiquiriquic , ocupen zones molt més marginals a l’estructura lingüística del català en tant que no admeten derivacions verbals, adjectives, etc, ni, sovint, una anàlisi gramatical Alguns lingüistes han sostingut l’opinió, inverificable, que l’onomatopeia ha estat la primitiva font de producció de mots en totes les llengües
romaic | romaica
Història
Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.
El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…
mossàrab
Història
Individu que conservà la religió cristiana sota la dominació islàmica de la península Ibèrica.
Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…