Resultats de la cerca

D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura

El nom prové de l’antic nom del riu Meandre, actualment Menderes En un meandre hom remarca la riba còncava , generalment abrupta, i la riba convexa , de pendent més suau, el lòbul o superfície del meandre i el peduncle , espècie d’istme en la part més estreta del lòbul En general, un meandre es caracteritza per l’erosió de l’aigua en la riba còncava i pel dipòsit dels materials erosionats en la riba convexa, on l’aigua ha perdut una bona part de la capacitat erosiva i de transport L’erosió fluvial pot tallar un meandre per desbordament —crescuda important— o per excavació del peduncle, fins a…

Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals…

Les amazones no admetien homes entre elles sinó un dia l’any per tal d’assegurar la perpetuïtat de la raça Es cremaven el pit dret per tesar millor l’arc Habitaven l’Àsia Menor sota el comandament de la reina Hipòlita Segons el mite, les amazones lluitaren amb diversos herois com Hèracles, Aquilles, Teseu Hom ha considerat que aquest mite podia tenir origen en algun poble asiànic en règim de matriarcat guerrer o bé constituir una reminiscència de societats matriarcals egees prehellèniques Les amazones han estat sovint objecte de representació artística, la qual tingué un gran esclat en l’art…

Els diversos parlars de la qual s’estenien pel sud de Florida, les Antilles, baixa Veneçuela, Colòmbia a la península de Guajira, les Guaianes on és anomenat pròpiament arauac, l’Alt Orinoco, conca nord de l’Amazones on constitueix el grup més compacte i probablement originari, altes valls del Purus i del Madeira Amazones, nord del Paraguai i ribes del llac Titicaca uru

Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles

Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai

Hom observa el mascaret als estuaris de la Gironda Occitània, Sena França, Severn i Trant Gran Bretanya, Petitcidiac i Colorado EUA, Tsien Tang Xina, Ganges Índia i, sobretot, a l’Amazones Brasil, el mascaret del qual, anomenat pororoca, és el més notable del món

Poden arribar a atènyer unes dimensions de 4,5 m, la característica principal de llur esquelet és el fet de posseir sis vèrtebres cervicals El gènere inclou tres espècies Tmanatus , que habita a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i Central, Tinunguis , de les costes de la regió de l’Amazones i de l’Orinoco, i Tsenegalensis , de l’oest africà