Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
enranciment
Tecnologia
Oxidació dels greixos naturals de les pells que produeix un principi d’adob a l’oli en els llocs on hi ha l’excés de greix.
La pell resta encartonada de forma irreversible i, així, no s’esponja amb el remull i apareix en blocs encarcarats i aspres
hirsut | hirsuta
biliós | biliosa
Psicologia
Dit del temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis és un factor dominant.
Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc
berlandieri
Viticultura
Varietat de vinya americana molt emprada com a patró per la seva gran resistència a l’atac de la fil·loxera i per l’adaptació a terrenys molt calcaris.
És el més calcícola dels patrons americans, poc atacable per les malalties criptogàmiques i presenta una gran afinitat amb les varietats viníferes La brotada s’anticipa al desenvolupament radicular, però les estaques arrelen amb dificultat Té les fulles acabades en forma de tascó, aspres i brillants, els sarments molt estirats i borrosos, els entrenusos rectes i llargs i els nusos poc sortints
híspid | híspida
cranc pelfut
Cranc pelfut
v_s_ iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de closca convexa i recoberta de pilositats aspres.
És molt freqüent a les aigües costaneres entre 10 i 3 m de profunditat Hom l’anomena també dròmia
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
senglar
Porc senglar
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids, d’aspecte massís i dimensions variables.
Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És absent…
desenasprar
Treure els aspres amb què és asprada o enasprada (una planta).
enarbrar
Disposar (prop de les plantes enfiladisses) aspres, canyes, etc, perquè s’hi enfilin.