Resultats de la cerca

L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat per un…

Són les partícules W + i W - de massa ~ 80 Ge V i la Z° de massa ~ 90 Ge V Foren detectades al CERN el 1983

Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…

El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el  els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els  acceleradors de partícules  A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i…

El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben…

Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC

Segons aquest model, tota la matèria coneguda està constituïda en darrer terme per quarks i leptons , que són partícules que obeeixen l' estadística de Fermi-Dirac Aquests poden ser de sis tipus diferents anomenats sabors que es poden agrupar en tres famílies up i down , strange i charme , top i bottom per als quarks, i els corresponents leptons electró i neutrí electrònic, muó i neutrí muònic, i partícula tau i neutrí tauònic D’acord amb el model, hi ha quatre interaccions fonamentals la força forta , l’electromagnètica, la interacció feble i la gravitatòria , cadascuna de les quals és…