Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
escrivà
Història del dret
Persona que tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives.
La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes
escrivà major
Història
Escrivà que figurava com a cap dels escrivans d’una audiència, cúria o altre organisme oficial.
escrivà de ració
Història
Funcionari creat per Pere III de Catalunya-Aragó encarregat de portar l’inventari dels béns i el compte de les despeses de la casa reial.
escrivà de manament
Història
Funcionari de l’oficina del rei o de les grans cases que escrivia cartes i altres documents a requesta i manament del seu senyor.
escrivania
Ofici de notari o escrivà públic.
cursor
Dret
Escrivà o altre oficial de diligències de determinats tribunals.
Aquests poden ser de justícia com el tribunal de la cort d’Andorra, on el mateix oficial jurat exerceix també la funció de porter, nunci i bastoner o de determinades autoritats eclesiàstiques com el cursor apostòlic , encarregat d’avisar els qui han d’assistir als consistoris o capelles papals
rogatari | rogatària
Diplomàtica i altres branques
Persona que redacta un document i l’autentica a petició d’un altre.
En documents privats sol ésser el notari o escrivà, mentre que en documents públics és el personal de la cancelleria
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge ordinari amb…
interpolació
Diplomàtica i altres branques
Alteració d’un text.
Freqüent en els clàssics, la interpolació és deguda a la tendència de l’escrivà —per regla general indocte— de facilitar la claredat de l’autor