Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
pobresa
Dret civil
Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia.
Demostrada legalment la situació —normalment a través d’un certificat expedit pel municipi de pertinença—, té accés a formes especials d’assistència i beneficència
soltesa
Qualitat de solt o expedit en l’execució d’una cosa.
fe de vida
Dret
Certificat expedit per l’autoritat competent que acredita l’existència d’un persona.
cec | cega
Medicina
Privat del sentit de la vista; orb.
A l’antiguitat la vida dels cecs fou sotmesa a condicions d’extrema opressió A partir del segle IV dC, i durant tota l’edat mitjana, aparegueren algunes institucions aïllades d’ajut als cecs, basades, però, més en un esperit caritatiu i de beneficència que en una voluntat de readaptació i promoció social Així, el 1260 Lluís IX de França fundà a París l’Hospice des Quinze-Vingts, que encara perdura La majoria dels cecs es dedicaven a captar, a la música o a recitar oracions oracioner a uns altres els eren permesos alguns oficis cistellers, venedors de romanços, etc Pere III de Catalunya-…
document autèntic
Dret
Document expedit per autoritat o funcionari competent en l’exercici de les seves funcions i que dóna fe per ell mateix.
provisió
Dret processal
Despatx o manament expedit en nom del sobirà per alguns tribunals —sobretot consells i audiències— perquè hom executi allò que ha estat ordenat.
carnet d’identitat
Dret
Document d’identificació personal expedit per entitats públiques o privades, amb efecte dins uns àmbits determinats (col·legi professional, club privat, càrrec públic, etc).
Molts països tenen un carnet oficial d’identitat, de possessió obligatòria i d’ús necessari per a determinades activitats
llibreta d’estalvis
Economia
Document expedit per una caixa d’estalvis o institució bancària que acredita el saldo a favor de l’imponent i recull totes les operacions realitzades.
datum
Diplomàtica i altres branques
Mot que inicia la fórmula de l’escatocol d’un document on s’indica el lloc, el dia i l’any que ha estat expedit (actum).
Ha donat nom a l’ofici de la dataria apostòlica
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers…