Resultats de la cerca

Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes

Comprèn els briòfits molses i els pteridòfits falgueres

Eren plantes amb aspecte de falgueres, de fulles encara poc diferenciades, amb els segments en plans diferents, i d’esporangis de paret gruixuda, terminals i agrupats

Eren plantes llenyoses, semblants a falgueres, amb creixement secundari No tenien veritables flors, però sí llavors Els microsporangis i els megasporangis eren situats en individus diferents, i sovint formaven grups Comprèn els ordres de les caytonials i de les cicadofilicals

Hom troba epífits a la majoria dels grups de vegetals autòtrofs Són freqüents entre les molses i els líquens Les falgueres, les orquídies i les bromeliàcies contenen moltes espècies epifítiques, que viuen damunt els arbres Com que aquests epífits vasculars no poden aprofitar les reserves d’aigua del sòl, només troben condicions de vida a les àrees de clima molt humit, principalment a les selves pluvials de les terres intertropicals