Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
rendista
Persona que percep una renda.
actiu financer
Economia
Títol valor emès per empreses, entitats financeres i administracions per a obtenir finançament.
Constitueix un mitjà de manteniment de la riquesa per als que el posseeixen i un passiu per als que el generen Poden ser actius financers primaris accions, obligacions, etc gestionats per intermediaris del mercat, amb especial protagonisme dels brokers , dealers i market makers , i actius financers secundaris comptes corrents, comptes d’estalvi, lletres de canvi, etc, l’acceptació dels quals pels estalviadors genera fluxos de fons que transformen el curt termini en llarg termini i promouen la inversió i el creixement econòmic
monoline
Economia
Asseguradora especialitzada a garantir el pagament als creditors del principal avalador i dels interessos compromesos pels emissors de bons en cas de default
.
Nasqueren als EUA a la dècada de 1970 per assegurar bons municipals lligats a projectes d’infraestructures, educació i sanitat El 2007, amb la crisi de les hipoteques subprime als EUA, les principals d’aquestes entitats, com ara ACA i Ambac Financial Group, tingueren dificultats i revelaren immenses pèrdues, ja que asseguraven actius vinculats a hipoteques i préstecs garantits i altres titulitzacions
índex borsari
Economia
Indicador, que pot ésser simple o ponderat o bé en percentatge o en unitats monetàries, que expressa l’evolució relativa de la cotització d’un valor, d’un sector o d’un mercat, en els successius períodes de cotització borsària, tot prenent com a base el valor en una data determinada.
Els índexs de mercat es basen en una mostra de valors representatius Els índexs més significatius de les principals borses són Dow Jones Nova York, Nikkei Tòquio, Financial Times Londres, FAZ Frankfurter Allgemeine Zeitung, Frankfurt i CAC Cotation Assistée en Continue, París A Espanya hom fa servir l’índex general de Madrid 80% de la negociació total Barcelona i València tenen també els seus índexs
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des del 1982 el…
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…