Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
creu de Jerusalem
Heràldica
Creu potençada i abscissa, cantonada de quatre creuetes generalment potençades.
Aquesta creu, d’or sobre camper d’argent, constituiex l’escut del regne de Jerusalem
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
art omeia
art omeia Detall de la mesquita d’Umar, a Jerusalem
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia omeia.
És una etapa de formació de l’art islàmic Les influències sassànida, bizantina i hellenística són molt fortes, però ja apareixen temes decoratius pròpiament islàmics, com les gelosies fetes a base de guixeries Dels monuments arquitectònics cal esmentar la mesquita d''Umar i la d’al-'Aqsa a Jerusalem aquesta darrera presenta un nou concepte arquitectònic, amb la seva forma de saló amb columnes La gran mesquita de Damasc 715, actualment molt modificada, té planta de tres naus separades per columnes es destaca la seva decoració de marbre i mosaics de tipus naturalista on ja no…
judaisme
judaisme Pregària davant el mur de les lamentacions de Jerusalem
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham
i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat ( aliança
).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig tenen lloc no…
jueu | jueva
Jueus resant al mur de les lamentacions de Jerusalem
© Corel Professional Photos
Història
Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món.
Malgrat que el poble d’Israel sofrí nombroses deportacions diàspora en el curs de la seva història poble d’Israel, mantingué la unitat i la independència política fins a la conquesta romana de Palestina 63 aC L’última revolta popular, encapçalada per Barcoquebes, inicià l’època en la qual el judaisme, per tal de conservar el seu patrimoni espiritual, hagué de partir d’uns nous plantejaments cada home era més valuós que el mateix temple destruït l’any 70, i els sacrificis antics eren substituïts per l’oració a les sinagogues Perdut el lligam religiós amb Jerusalem, la Galilea…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
jerosolimità | jerosolimitana
gra
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda napolitana de bronze, encunyada sota Felip IV de Castella i equivalent a dos tornesos.
De tipologia i pes molt variables entre nou grams i sis, portava el bust del rei, i al revers, la creu de Jerusalem i, més tard, un escut partit amb les armes de Sicília i de Jerusalem
judeocristianisme
Cristianisme
Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica.
Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més,…
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina