Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cistelleria

cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
encofrat

Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…
enllatar
Construcció i obres públiques
Posar les llates (d’una coberta, d’un sostre, etc).
badiguer
Pila de llates, taulons, etc, feta per tal que s’assequin.
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…
llata per canal
Construcció i obres públiques
Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
enllatat
Construcció i obres públiques
Conjunt de les llates d’una coberta sobre les quals descansen les teules.
desenllatar
Treure les llates (de la coberta d’una casa, d’una nau, etc).
encavallada
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Bastida feta amb combinació de cabirons i llates per efectuar una obra o reparació a una certa alçada.