Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
restauració
El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
pica
Pica baptismal encastada en un arc de mig punt a l’església de Sant Llorenç de Morunys
Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça de pedra, terrissa, etc, amb una concavitat destinada a rebre o a contenir aigua o qualsevol altre líquid i que, fixada a la paret, sostinguda per un peu, disposada a terra, etc, serveix per a rentar o amarar alguna cosa, abeurar-hi animals, banyar-s’hi, etc.
cuesta
Esquema del relleu d’una cuesta: F , front; D , dors; CR , capa resistent
© fototeca.cat
Geomorfologia
Forma característica que resulta de l’erosió diferencial d’estrats densos i tous, generalment poc inclinats.
Forma superfícies subparalleles als plans d’estratificació i escarpaments que tallen els estrats densos Als Països Catalans n'hi ha molts exemples, com a la Plana de Vic, Sant Llorenç del Munt i el Montsec, per exemple
dansa de Sant Joan Pelós
Folklore
Ball que, a Felanitx i Pollença (Mallorca), fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós —representació de sant Joan Baptista— amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.
El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del Corpus de la seu de la ciutat de Mallorca era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera, Artà
torre de guaita
Sant Llorenç de la Muga, amb una torre de la muralla a primer terme i la torre de guaita que domina la població, al fons
© Fototeca.cat
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de l’Amèrica del Nord, una de les més importants dels iroquesos.
Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800
canicròs
Esports amb animals
Curses de muntanya i d’orientació
Pràctica esportiva que consisteix en una cursa de cros per un circuit de muntanya en què els participants porten lligat un gos a la cintura, al qual no poden avançar.
Arribà a Catalunya al final dels noranta i el 2005 s’organitzà la primera cursa a Sant Llorenç Savall Des del 2007, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de Canicròs amb la collaboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility posterior Federació Catalana d’Agility i la Federació Catalana d’Atletisme Aquesta competició engloba diverses curses, coorganitzades cadascuna per diferents clubs, entre les quals s’inclou el Campionat de Catalunya
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
cavall bernat
El cavall bernat de Montserrat
Centelleja (CC BY-NC-ND 2.0)
Geologia
Designació de certes roques individualitzades, relacionades, probablement, amb un antic culte fàl·lic precristià.
Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…
nin blauet
Nins blauets durant el Cant de la Sibil·la al santuari de Lluc
Lluc, la llar de la mare
Cristianisme
Membre de l’escolania del santuari de Lluc (Escorca, Mallorca ), fundada el 1531 a imitació de la de Montserrat.
El nombre de blauets —anomenats així a causa del color de la sotana hom els coneix també com a minyons i allots blaus — oscillava entre sis i vint, bé que fins al segle XIX la mitjana fou de quinze tots ells seguien estudis de música i de lletra i cantaven a les funcions religioses del santuari, cosa que els féu molt populars a Mallorca L’escolania fou reorganitzada i incrementada a la fi del segle XIX, quan els missioners dels Sagrats Cors es feren càrrec de Lluc Entre els infants que han passat per l’escolania hi ha el bisbe Pere Joan Campins i l’escriptor Llorenç Riber, que n'…