Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
topazi
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat hidratat amb fluor, Al2SiO4(OH, F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a les pegmatites i venes…
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
microlita
Mineralogia i petrografia
Tantalat hidratat de calci i sodi, (Na,Ca)2Ta2O6(O,OH,F).
Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4
antofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferromagnèsic, (Mg,Fe)7Si8O22(OH,F)2, del grup dels amfíbols.
Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques
gedrita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat del grup dels amfíbols, (Mg,Fe2 +)5Al2[Si6Al2O2 2](OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, i forma sèrie isomorfa amb l’antofillita Es presenta en roques metamòrfiques i com a producte de metasomatisme El seu color és gris verdós o marró, i la seva duresa és de 5,5-6
biotita
biotita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral fil·losilicat que pertany al grup de les miques, de fórmula K(Mg,Fe)3AlSi3O10(OH,F)2.
Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…
hornblenda
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat molt complex, (Ca,Na,K)2 - 3 (Mg,Fe,Fe+ 3,Al)5 Si6(Si,Al)2 O2 2(OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades…
actinolita

Actinolita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Amfíbol del grup de l’actinota, de fórmula Ca2(Mg,Fe)5Si8O22(OH,F)2, però amb grans quantitats d’òxid ferrós que li donen un color verd fosc.
Té duresa 5-6 i pes específic 3,02-3,44