Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
música d’Oceania insular
Música
Música desenvolupada a Oceania insular, conjunt d’illes del Pacífic, format per Nova Zelanda, Melanèsia, Polinèsia, Nova Guinea, Micronèsia i Hawaii.
Territoris Aquestes illes, disperses en una vasta àrea de l’oceà, han vist nombroses migracions i han viscut períodes d’aïllament i nombrosos contactes entre els habitants de les diferents illes i dels continents propers Tot això ha tingut com a resultat l’existència d’un gran nombre de cultures diferents Nova Zelanda Les tres illes principals de l’arxipèlag de Nova Zelanda són l’illa del Nord, la del Sud i la de Stewart Els maoris, poble polinesi que hi arribà entre els segles X i XIV, en són la població autòctona La colonització dels europeus tingué lloc a partir de mitjan…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de la força…
araucariàcies
Botànica
Família de pinals integrada per una trentena d’espècies d’arbres de fulles aciculars o més o menys lanceolades, amb aparells reproductors masculins i femenins en forma d’estròbil (pinya) que sustenten estams amb 5-19 sacs pol·línics, i carpels amb un sol primordi seminal.
Els dos únics gèneres de què consta són Agathis , els agatis d’Oceania i del sud-est asiàtic, i Araucaria , les araucàries de l’Amèrica del Sud i d’Oceania
oceànic | oceànica
cròton

Cròton (Codiaeum variegatum)
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Arbust o petit arbre, de la família de les euforbiàcies, de fulles lanceolades, flors petites, agrupades en raïms solitaris, i fruits capsulars dehiscents.
Nadiu de l’arxipèlag malai, d’Austràlia i d’altres illes de l’Oceania, hi és conreat per a l’obtenció de l' oli de cròton , àmpliament emprat antany com a revulsiu, vesicant i purgant dràstic
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
motacíl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 14 a 20 cm i que tenen el bec curt, prim i gairebé cilíndric, les potes i els dits prims i llargs, les ales punxegudes, amb 9 rèmiges primàries, i la cua amb 9 timoneres i bastant llarga.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, són essencialment insectívors i es desplacen en vol sostingut i ondulat o bé peonant per terra amb rapidesa Comprèn més de 50 espècies, repartides entre els gèneres Motacilla, Anthus, Macronyx, Dendronanthus i Budytes Habiten a tot el món, excepte als pols, a Nova Guinea i a les illes d’Oceania
ànec cullerot

Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
dejuni
Religió
Privació voluntària d’aliment per motius ascètics o religiosos.
Practicat per nombrosos pobles de l’antiguitat egipcis, babilonis, grecs, jueus, romans i asteques, entre altres i, més recentment, per pobles primitius de l’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania, el dejuni apareix sovint lligat als ritus d’iniciació En el seu sentit penitencial, present entre els jueus, cristians i musulmans ramadà, respon a una determinada concepció de la llei moral i del pecat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina