Resultats de la cerca

És formada per onze músics que toquen els instruments següents el flabiol i el tamborí , tocats pel mateix instrumentista, dos tibles en fa, dues tenores en si, dos cornetins o trompetes en si, dos fiscorns , un trombó i un contrabaix El binomi flabiol-tamborí, base de la cobla, es dóna a tot Europa des de molt antic Al segle XIV hom troba cobles de joglars formades per tres o quatre músics La cobla catalana, a semblança del conjunt instrumental de vent que acompanyava la dansa alta europea del segle XV, té un instrument del registre tenor que ocupa la part central Pep Ventura…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de ginjoler, faig, banús, palissandre o cirerer, entre d’altres, recobert, sovint, amb dues argolles metàlliques, de plata, alpaca o llautó A l’extrem superior de l’instrument hi ha el tudell, un petit canonet de metall on s’insereix l’inxa o canya doble Hi ha dues modalitats de gralla la gralla seca , sense claus, i la gralla dolça , amb claus, també coneguda com a gralla llarga La gralla seca té 6+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i sis per als…

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget…

És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre  Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…

Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics de dues membranes Consisteix en un tambor cilíndric, de dimensions petites, l’alçada del qual sol ser igual o lleugerament superior al diàmetre El so és produït per dues membranes de pell o de material plàstic tensades, muntades i fixades a pressió damunt el bastidor, que fa també de caixa de ressonància Solen ser colpejades amb una baqueta amb el cap ovoide o esfèric Conegut des de l’època medieval, per la seva mida -que permet subjectar l’instrument penjat al coll i tocar-lo amb una sola…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…