Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
primitiu | primitiva
Matemàtiques
Donada una funció g, dit de la funcióf tal que la derivada de fés igual a g, és a dir, f = g (funció primitiva d'una funció).
primitiu | primitiva
Pintura
Nom donat als pintors italians de la segona meitat del segle XIV i de la primera del segle XV i, per extensió, a tots els pintors europeus de la fi de l’edat mitjana.
El terme els fou aplicat en tant que anteriors al Renaixement
primitiu | primitiva
Gramàtica
Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.
Són primitius el present d’indicatiu tema de present i el pretèrit perfet d’indicatiu tema de perfet
primitiu | primitiva
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua: braç, en oposició a braçalet, braçat, bracejar, bracer, bracet, abraçada, etc.
primitiu | primitiva
primitiu | primitiva
Matemàtiques
En una teoria matemàtica, dit de cadascun dels objectes matemàtics inicials que són caracteritzats només pels axiomes de la teoria. Així, per exemple, els punts, les rectes i els plans són els elements primitius de la geometria de Hilbert.
pas primitiu
Tecnologia
Distància entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada d’un engranatge, mesurada sobre el cercle primitiu.
És anomenat també pas circular Quan les dents són helicoidals, hom distingeix entre el pas frontal , mesurat sobre una superfície normal a l’eix de rotació, i el pas normal mesurat sobre una superfície normal als flancs de les dents
caràcter primitiu
Biologia
Caràcter morfològic o molecular compartit pels individus d’una espècie i que presenta el mateix estat o la mateixa seqüència bàsica que l’ancestre comú.
En terminologia filogenètica s’anomena també caràcter plesiomòrfic o plesiomorfia
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció