Resultats de la cerca

La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…

Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…

Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…