Resultats de la cerca

Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia geològica…

En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria

Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís

El terme superterra fa referència en principi només a la massa del planeta, i no a la composició, l’atmosfera, la temperatura, la zona d’habitabilitat ni altres propietats Tot i això, a l’hora de classificar nous exoplanetes dins d’aquest grup, els astrònoms han posat èmfasi en la superfície rocosa, la presència d’oceans i altres característiques que podrien permetre la presència de vida Les primeres superterres conegudes foren dos planetes extrasolars que orbitaven el púlsar PSR B1257+12, descobertes el 1992 Les primeres superterres descobertes en la zona d’habitabilitat foren…

El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se…

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07…

La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…

Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla