Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sabatera
Micologia
Bolet corticícola carnós, de la família de les poliporàcies, de barret castany i esquamós, amb porus amples, i de cama poc excèntrica.
Es fa sobre coníferes i sobre arbres caducifolis És comestible
sabater | sabatera
sabater | sabatera

sabater
(CC0)
Història
Oficis manuals
Persona que fa o adoba calçat o en ven.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…
poliporàcies
Micologia
Família del grup dels afil·loforats integrada per fongs de carpòfors carnosos o coriacis, generalment en forma de mènsula, amb l’himeni disposat en tubs i amb espores blanques.
Solen ésser lignícoles Poliporàcies més destacades Coriolus versicolor bolet de soca zonat Fistulina hepatica fetge de vaca Fomes fomentarius bolet d'esca Ganoderma lucidum pipa , paella Griphola gigantea gamarús , pa de moro Leptoporus adustus crosta de soca Polyporus frondosus gírgola de castanyer Polyporus leucomelas mariner Polyporus officinalis agàric blanc P Caloporus pes-caprae sabatera P Oxiporus populinus bolet de poll P Melanopus squamosus bolet de noguer P Melanopus tunetanus socarell Trametes gibbosa bolet de soca blanc
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…