Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
morella vera
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de fins a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o ròmbiques, sinuades, de flors blanques i de baies petites, rodones i d’un negre brillant.
Es fa en terres de conreu, herbassars, enderrocs, etc
metzines de pometa
Botànica
Planta subarbustiva, de la família de les solanàcies, de 50 a 150 cm d’alçada, espinosa, de fulles pinnatífides, de flors violades i de fruits en baia.
D’origen africà, es troba naturalitzada al S d’Europa, en terrenys erms propers a la costa
alberginiera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, originària de l’Índia, de fulles grosses, tija fortament pubescent i flors blanques o blaves.
El fruit, l' albergínia , és comestible arrebossada, escalivada, com a element de la mussaca, etc i presenta formes i colors diversos segons les varietats catalana, múrcia, violeta rodona, etc És una planta típica de l’horta mediterrània
lulo
Alimentació
Botànica
Arbust petit de fulla perenne, de la família de les solanàcies, conreat als altiplans de l’Amèrica del Sud, sobretot a l'Equador i Colòmbia, pel seu fruit comestible (lulo), de color taronja clar, semblant a una taronja petita.
Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves
tomaquera d’arbre
Tomaquera d'arbre
Parisete (cc-by-sa-3.0)
Horticultura
Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles cordiformes, flors blanques o rosades, oloroses, i fruit en baia ovoide.
El fruit de la tomaquera d'arbre és el tomàquet d’arbre
patatera
Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
solanàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, riques en alcaloides, de fulles simples i alternes, de flors actinomorfes, pentàmeres, hermafrodites, amb el calze persistent i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits en baia o en càpsula.
Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…
dulcamarina
Química
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara).
És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids la soladulcamarina, i la α, β, γ soladulcina, els quals es descomponen en llurs aglucones i sucres