Resultats de la cerca

El càrrec sol correspondre també al de porter

Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV 1407 El 1748…

El treball de torneria té una tradició considerable a la Catalunya Vella Sant Hilari Sacalm, Espinelves, etc, i sobretot als pobles de la vall del Ges Torelló des del s XIII, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló En aquests tres pobles hi ha 1979 més d’un centenar d’establiments de torneria més de la meitat dels quals a Sant Pere de Torelló, amb un total d’uns 1050 llocs de treball La torneria de banya és en camí de desaparició, però la de fusta manté la seva vitalitat

A Barcelona, al s XIV, els courers formaven un gremi únic amb els llautoners, i tots dos oficis pertanyien a la confraria dels esteves freners esteve el gremi comprenia, entre altres, els oficis de buidador, de torner i de forjador de coure, i rebé ordinacions del rei arxiduc Carles III el 1708 En general, als Països Catalans, formaven un sol gremi amb els ferrers i altres treballadors de metall confraries de Sant Eloi Llur indústria, a l’edat moderna, es desenvolupà poc per manca de coneixements tècnics