Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
barretera

Barretera
JC Schou (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia de rizoma perenne, de la família de les compostes, que al principi de la primavera origina les fulles, petites, reniformes i denticulades, juntament amb la tija (escapus), que porta uns deu capítols florals, d’un color violeta clar i d’olor de vainilla.
Originària de Tripolitània, és conreada en jardineria i s’ha naturalitzat als Països Catalans, on es fa en sòls argilosos i humits de les comarques litorals
senussi
Islamisme
Membre d’un moviment politicomilitar i religiós islàmic fundat (1837) a la Meca per Muḥammad ibn ‘Alī al-Sanūsī.
Assolí un gran desenvolupament a la Cirenaica i Tripolitània i creà un estat independent amb centre a Ǧagbub Signà un tractat de pau amb els italians 1920, però el 1930 fou dissolt En ésser proclamatrei de Líbia 1951 el seu cap Muḥammad Idrīs al-Sanūsī tingué una revifalla, fins a la seva dissolució definitiva per Gaddafi 1969 i la confiscació dels seus béns
tripolità | tripolitana
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc s’incrementaren…
tulúnida
Història
Membre d’una dinastia que governà (868-905) Egipte, Síria i la Tripolitània, amb independència del califat de Bagdad.
El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell
guerra Italoturca
Història
Militar
Conflicte, iniciat el 1911, que enfrontà Itàlia i Turquia i finí amb la cessió de la Tripolitània i la Cirenaica a Itàlia (tractat d’Onchy, 1912).