Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
griva

Griva
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 27 cm, que té les parts superiors brunes, les inferiors de color blanc groguenc amb taques negres i el dessota de les ales blanc.
Habita a tot Europa, excepte Dinamarca, Noruega, Islàndia i les Balears, i hiverna a l’Àfrica septentrional, Pèrsia i el Turquestan
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d…
oreneta cuablanca

Oreneta cuablanca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 13 cm, que té les parts superiors de color negre blavós i les inferiors i el carpó blancs.
Habita a tot Europa, llevat d’Islàndia, al Caucas, a l’Iran, al Turquestan i al NE d’Àfrica, i hiverna a l’Àfrica meridional, central i occidental
oreneta cua-rogenca

oreneta cua-rogenca
Agustín Povedano (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 18 cm, que té les parts superiors de color blau fosc metàl·lic i les inferiors i el carpó ocracis.
Habita a l’Àsia Menor, a Palestina, al Turquestan, al NW d’Àfrica, al SE d’Europa i a la meitat S de la península Ibèrica Actualment es va expandint per tota l’Europa mediterrània i és progressivament freqüent a la Catalunya continental Hiverna a l’Àfrica
tang
Història
Membre de la dinastia imperial xinesa, que regnà del 618 al 907.
Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l’Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l’època d’or A la fi del s VIII s’inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos els Països Catalans, de forma no intensiva
wahhabisme
Islamisme
Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn "Abd al-Wahhāb
.
Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 22, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’…
caracul
Ramaderia
Raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan.
Al començament del s XX fou introduïda a Europa Alemanya, França, Amèrica EUA, Argentina i Àfrica La pell, generalment de color negre intens, bé que pot haver-hi variants de tons gris shiram , marró kambar i blanc, és molt apreciada, especialment la dels xais nats morts o nounats, anomenada astracan
escorxador

Escorxador
© Maren Winter
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada.
Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més septentrional, i a Àsia fins al…
ratel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, d’aspecte arrodonit i massís, fins a uns 77 cm de llargada, inclosa la cua, que té uns 20 cm.
El pelatge és arrissat i bastant llarg, de color negre al ventre, a les potes, a la cua i a la meitat inferior dels costats i del cap, i de color gris blanquinós a tota la part dorsal i a la meitat superior del cap i dels costats Les potes són curtes i armades de fortes urpes Els ulls són petits Viu en hàbitats molt diferents, llevat del desert Hàbil excavador, s’aixopluga en caus excavats en el sòl Omnívor, es nodreix d’aliments molt diferents, però prefereix els petits rosegadors, les serps, els saures, els insectes i també larves i adults d’abelles, els ruscs de les quals destrossa Habita…