Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
fil·loxera
Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
esquí nòrdic
L’esquí de fons és una modalitat de l’esquí nòrdic que consisteix a esquiar per un pendent suau
Emili Giménez
Esquí
Modalitat d’esquí que comprèn totes les especialitats d’esports d’hivern en què el taló de la bota no va fixat a la base dels esquís.
Inclou l’esquí de fons, els salts d’esquí, la combinada nòrdica, el biatló i l’esquí de telemarc L’esquí de fons consisteix en una cursa d’esquí per un terreny nevat de pendent suau Existeixen diversos tipus de proves segons la distància recorreguda en categoria masculina es competeix en curses de 50 km, 15 km i relleus 4 × 10 km, i en femenina en curses de 30 km, 10 km i relleus 4 × 5 km Ambdues categories també competeixen en proves de persecució, esprint individual i esprint per equips, així com en maratons d’esquí Antigament també s’organitzaven curses de 30, 18 i 10 km en categoria…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…