Resultats de la cerca

És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA

Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185

JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què…

L’origen del nom resta explicat en la llegenda del revers Fortitudo mea , encara que fou més general el nom de fort d’or i fort de Guinea

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

L’origen medieval de la música, a França, va lligat a la cultura clerical És als monestirs on s’elaboren els tipus musicals desconeguts anteriorment, que són, al principi, gèneres cantats Dos d’aquests tipus, el versus i la sequentia , serviren de base, en les abadies llemosines, per a la cançó dels trobadors etimològicament, autors de tropus occitans, imitats a França en el decurs del s XII amb l’escola dels trouvères Al s XIV, gràcies a Guillaume de Machault, la cançó profana francesa esdevingué polifònica, gènere que no parà de desenvolupar-se al nord de França i a Flandes fins al s XVI…

Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…