Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
abordar
Practicar una via d’accés (a un òrgan, etc).
abordar
Acostar un vaixell a un altre, especialment entrar-hi en col·lisió, voluntàriament o involuntària.
escometre
Dirigir-se amb força (contra algú) per combatre’l, atacar-lo envestint.
abordament
Acció d’abordar.
tocar
Abordar, tractar, en un discurs, en una conversa, en una obra, etc.
aferrador
Història
Militar
Mariner encarregat de tirar les gafes per a aferrar el vaixell contrari en abordar-lo.
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i…
coactiu | coactiva
Gramàtica
Dit dels verbs que expressen una acció que ha de fer-se amb esforç, com és ara combatre, dominar, abordar, etc.
És usat sobretot en la terminologia de la filologia clàssica
psicooncologia
Psicologia
Àrea de la psicologia que es dedica a abordar els problemes del pacient malalt de càncer, mitjançant la intervenció directa sobre el pacient i els familiars i l’atenció al personal sanitari especialitzat.
Estudia les relacions entre les variables psicològiques i socials, l’inici i la progressió de la malaltia cancerosa S’avaluen, es dissenyen i es posen en pràctica programes d’intervenció dirigits a la prevenció, al tractament i a l’augment de la qualitat de vida dels pacients de càncer i els seus familiars
llatinista
Lingüística i sociolingüística
Estudiós i docte en la llengua i literatura llatines.
Als Països Catalans, durant el període del Renaixement, el llatí fou conreat pels diversos humanistes humanisme, que l’empraren com a llengua en la redacció de llurs treballs o en llur epistolari També traduïren diverses obres dels autors llatins més famosos i aprofitaren els models en la creació de les pròpies obres Amb tot, l’estudi de la llengua i de la literatura llatines mai no fou professat amb un veritable rigor científic Els humanistes només poden ésser considerats llatinistes d’una manera parcial, en tant que admiraren les obres dels clàssics i intentaren que els fossin familiars Hi…