Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
absolució
Dret processal penal
Resolució judicial per la qual hom decideix la no actuació de la pretensió punitiva (i la de rescabalament en el seu cas), deduïda per les parts acusadores per tal com el fet judicat no constitueix delicte o perquè no hi ha relació entre aquestes i l’imputat, o bé per insuficiència de proves o per concurrència de causes d’inimputabilitat, justificació o excusa absolutòria.
És la terminació completa i absoluta del judici criminal
absolució
Cristianisme
Dret processal
Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
La forma indicativa jo d’absolc és utilitzada per l’Església catòlica les esglésies orientals usen la forma deprecativa que Déu t'absolgui i l’Església anglicana, en la qual no té caràcter sacramental, utilitza, a més a més, la declarativa , per la qual hom anuncia al penitent que el perdó li ha estat concedit
absolució
Dret processal
Acabament d’un procés amb un pronunciament que eximeix de tota condemna el demandat o acusat.
absolució general
Cristianisme
Absolució donada després d’una confessió genèrica o després d’un acte penitencial fet en comunitat; té valor de sacramental.
Hom la dóna en forma deprecativa i, sovint, precedeix la concessió d’una indulgència plenària
absolució de posicions
Dret civil
Declaració davant el jutge i sota jurament a la qual és obligat tot litigant, sobre les preguntes (posicions) formulades per un altre litigant, prèvia l’aprovació d’aquestes pel jutge dins la prova de confessió en judici.
absolució de la demanda
Dret civil
Fet de dictar el jutge o tribunal, en un plet civil, sentència denegatòria de totes les peticions fetes per l’actor en el seu escrit inicial o demanda.
indulgència
Cristianisme
Remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes pels pecats.
Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes La concessió de les…
hostal
Alimentació
Casa on donen menjar i allotjament per un preu.
Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…
confessor
confessor celebrant el sagrament de la penitència, segons una xilografia valenciana del 1512
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució.
reservar-se
Dret canònic
Avocar un superior jeràrquic a la seva jurisdicció l’absolució d’un pecat o censura.