Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
formes abstractes
Gramàtica
Segons Bloomfield, formes d’idèntica significació lèxica que són usades en posicions sintàctiques diferents.
abstracte | abstracta
Filosofia
Dit de tota noció considerada de manera més o menys general i separadament de les representacions en les quals és donada.
Les ciències abstractes són les que empren les abstraccions més elevades metafísica, lògica, matemàtiques
aurèola
Art
Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada.
Pot ésser formada per raigs de llum, per núvols o, simplement, per ornaments abstractes Adopta diferents formes circular, oval, ellíptica, de punta d’ametlla ametlla mística, etc
tipus abstracte de dades
Electrònica i informàtica
Tipus de dades que es considera caracteritzat únicament per les operacions que se li poden aplicar i les seves propietats, amb independència dels noms i representacions triades pels seus valors.
El gran avantatge dels tipus abstractes de dades és l’ocultació de la seva representació interna, la qual cosa facilita la verificabilitat dels programes, la modularització i la compilació separada
representació
Matemàtiques
Donat un grup, grup (de permutacions, matrius o transformacions) que li és isomorf.
Quan hom tracta amb grups abstractes, sovint és interessant d’emprar una representació del grup , per tal d’operar millor amb ell Tot grup finit pot ésser representat per un grup de permutacions o de matrius
grau d’abstracció
Lingüística i sociolingüística
En l’anàlisi lingüística, nivell d’amplitud o concreció conceptual que caracteritza una noció.
La llengua és una abstracció la parla inclou trets abstractes i concrets Alguns elements subjacents d’un model generatiu tenen un grau màxim d’abstracció, mentre que llurs realitzacions n'assoleixen sempre un d’inferior Els primers són comuns a tots els parlants, previsibles i generalment fins en nombre els segons, no necessàriament
especulacions
Pensaments abstractes, allunyats de la realitat i sense cap aplicació pràctica.
tipus ideal
Sociologia
Model teòric que pretén descriure una realitat social posant en relleu les seves característiques més fonamentals.
Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls
representació interna
Electrònica i informàtica
Estructura de dades que hom empra per a representar un conjunt de dades o un tipus abstracte de dades.
Cal tenir present que la representació interna d’un tipus abstracte de dades no ha d’ésser necessàriament una estructura de dades amb el mateix nom El que caracteritza els tipus abstractes és el conjunt d’operacions que se'ls pot aplicar externament, i per tant res no impedeix, i sovint és convenient per qüestions d’eficiència, que internament hi hagi més operacions definides
procés de racionalització
Sociologia
Procés en virtut del qual tots els àmbits de la vida social estan subjectes a unes pautes i normes de comportament estrictes.
Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar