Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
salivera
Salivació abundosa.
bava
Saliva abundosa que cau de la boca.
alexandrita
Mineralogia i petrografia
Varietat mineral de crisoberil de color verdós, que es presenta amb molta freqüència cristal·litzat en forma de macles, a vegades de juxtaposició i altres de compenetració.
Quan s’ajunten tres cristalls té aspecte de bipiràmide hexagonal truncada És abundosa als Urals
ull de cicló
Meteorologia
Centre del cicló tropical.
Es caracteritza per una calma total, cel esboirat, augment de la temperatura i un mínim baromètric Aquesta situació contrasta fortament amb el que succeeix en els punts més extensos del cicló, on predominen vents violents, nebulositat abundosa i pluges fortes
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
sexologia
Biologia
Psicologia
Ciència que tracta de la sexualitat, del comportament sexual i de les seves diferents manifestacions.
Formalment aplega els camps i mètodes de la biologia, la psicologia, la sociologia i l’antropologia Malgrat l’abundosa literatura antiga sobre el tema des de punts de vista eticoreligiosos, eròtics i medicofisiològics, els primers intents d’aproximació científica des de diferents camps no comencen fins al s XX
aixella
Anatomia
Regió del cos humà situada a la part inferior de la unió del tronc amb el braç.
Està envoltada de músculs pectorals, subescapular, etc Una pell fina, rica en glàndules sebàcies i sudorípares i poblada de pèl a partir de la pubertat, revesteix tota l’aixella i cobreix una capa abundosa de teixit que envolta l’artèria i la vena axillars, els nervis del plexe braquial i nombrosos ganglis limfàtics
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
alcaloides de la cicuta
Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia