Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
luge
El pilot de luge controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i amb unes brides connectades al davant del trineu
AF CEC / Co de Triola
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a lliscar per una pista de gel de pendent pronunciat amb un trineu lleuger anomenat luge, en què el pilot va estirat de panxa enlaire i amb els peus per davant.
Una luge està constituïda per una superfície allargada fixada a dos patins i pot ser d’una o dues places El pilot controla la direcció del trineu basculant el pes del cos i per mitjà d’unes brides connectades a la part davantera de l’aparell Els orígens Els trineus foren inventats als països nòrdics i les primeres curses de què es té constància daten del 800 L’any 1883 s’organitzà la primera cursa internacional de luge a Davos Suïssa, on competiren vint-i-un esportistes de set països El 1913 Suïssa, Àustria i Alemanya fundaren la Federació Internacional d’Esports de Trineu ISVV, que al cap d’…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres, quatre per braç …
handbol platja
Partit corresponent al Campionat de Catalunya d’handbol platja femení
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Modalitat d’handbol que juguen dos equips de quatre jugadors cadascun sobre un terreny de joc de sorra de platja (27×12m)
Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista…
sardana
Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…