Resultats de la cerca

Hom l’anomena també figura del delicte L’adequació d’un delicte al tipus legal en determina l’antijuridicitat i, doncs, la responsabilitat penal

Aquest fenomen sol ésser degut a la mala adequació del grau tèrmic de la bugia al motor i a les condicions en què aquest treballa

Utilitzada sovint d’una manera purament propagandística, ha estat estandarditzada per la Unió Europea i s’implanta progressivament en productes i sectors concrets Els governs també poden utilitzar altres distintius de qualitat ambiental

Una de les bases d’aquest sistema són els anomenats “cercles de qualitat”, equips formats pels treballadors que estudien la qualitat d’un producte i, sobretot, l’adequació del procés productiu Es basa en la premissa que el treballador millora el seu rendiment si participa activament en equips de treball on pot comunicar les queixes i pot suggerir innovacions i millores del procés de produció Tot plegat comporta una major implicació i responsabilitat del treballador Rep el seu nom de l’empresa Toyota

Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935

És caracteritzat per l’absència d’accions transformadores i per l’adequació de l’oferta bruta a les condicions especificades per les preferències de la unitat de consum, especialment pel que fa a la quantitat i al lloc de servei Més modernament, l’impacte de la publicitat ha tendit a disminuir l’autonomia del consumidor respecte a les seves preferències i ha atorgat a les empreses finals o a les comercials la possibilitat d’incidir directament damunt les motivacions de consum

Des d’una visió cognoscitivista de l’aprenentatge, la detecció i el control per part de l’educador dels coneixements previs dels seus alumnes és un factor essencial que garanteix l’adequació de la intervenció pedagògica i el consegüent assoliment de nous aprenentatges significatius Els coneixements previs són, doncs, el punt de partida dels aprenentatges Allò que l’alumne ja sap sobre un nou contingut d’aprenentatge és, de vegades, erroni o parcial el procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’afavorir la reelaboració estructurada, ampliada o aprofundida dels coneixements previs

Creat el 1993, dependent del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és compost bàsicament per persones expertes de prestigi reconegut en el món de l’educació i és presidit pel conseller d’ensenyament En la seva activitat, elabora dictàmens, informes i propostes amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament i l’adequació del sistema educatiu a les necessitats de la societat També prepara informes i propostes sobre els sistemes educatius d’altres països i els seus sistemes d’avaluació, i promou intercanvis d’experiències amb institucions similars

L’estudi d’un mateix fenomen real segons diferents criteris permet d’estudiar aquest fenomen mitjançant diferents models matemàtics Creat un o diversos models d’un fenomen, cal recórrer al problema de la verificació o adequació entre el model i la realitat observada Així, per exemple, la teoria de la probabilitat dóna un model dels fenòmens anomenats aleatoris o estocàstics En lògica, un model d’una teoria T és una estructura del llenguatge L T de primer ordre de la mateixa teoria, en la qual estructura tots els axiomes de la teoria tenen valor

Com que la veracitat del coneixement és sotmesa a l’adequació d’aquest amb la realitat, el criteri de veritat fonamental serà la comprovació empírica d’aquest coneixement D’altra banda, qualsevol coneixement és mediatitzat per la totalitat del saber assolit, per la qual cosa hom necessitarà la no-contradicció entre ambdós criteri de coherència Uns altres criteris de veritat són el criteri del model —el coneixement representa el seu objecte— i el criteri del sentit , pel qual aquest coneixement és integrat en un saber estructurat a l’interior del qual té sentit ciència