Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
adjudicació
Dret
Resolució de l’autoritat judicial o administrativa que declara a favor d’un licitador la cosa objecte d’una subhasta, d’un contracte administratiu.
adjudicació
Dret
Acció d’assignar a una persona la porció de béns que legalment li correspon (d’una partició hereditària, d’una copropietat, pro indiviso
, etc).
subhasta
Dret administratiu
Sistema d’adjudicació de serveis per part de l’administració als particulars que ofereixin les condicions econòmiques més avantatjoses.
És emprat en contractes, concessions, arrendaments, aprofitament de béns comunals, serveis de recaptació i cobrament, etc A l’Estat espanyol és el sistema normal l’administració n'estableix les condicions tècniques, jurídiques i econòmiques L’adjudicació no és definitiva fins que l’ha aprovada l’autoritat competent Les adjudicacions de l’administració local funcionen segons el sistema de concurs-subhasta concurs, en què hom tria entre els presentats els licitadors més qualificats i, a continuació, hom adjudica l’obra o el servei al millor postor
antropopatia
Adjudicació de sentiments a éssers no humans.
licitador | licitadora
Dret
Persona que licita.
El millor licitador té dret a l’adjudicació d’allò que és objecte de la subhasta i haurà d’ajustar-se a les condicions fixades amb anterioritat Tractant-se de subhastes forçoses, el licitador té l’obligació prèvia de consignar judicialment un 10% efectiu del valor dels béns que serveixen de tipus per a la subhasta
bé comunal
Dret
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba.
L’aprofitament dels béns comunals ha d’ésser per explotació comuna o per conreu collectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l’adjudicació de lots Hi ha importants patrimonis de béns comunals a la Vall d’Aran i en altres comarques, i són constituïts per boscs destinats a ésser aprofitats per tots els veïns per a tallar-hi llenya o pasturar-hi ramats
sort
Esoterisme
Cadascun dels objectes (pedres, daus, tauletes escrites, cartes, etc) usats amb fins endevinatoris o oraculars (endevinació, oracle).
Origen del sortilegi, es troba en totes les religions antigues en gran varietat de formes Suposa la idea que en un precís moment tot el món existent està caracteritzat per una situació única, que conforma també els esdeveniments casuals, talment que l’acte de tirar les sorts pot revelar l’entera situació i suggerir el capteniment humà adient Sotmesa a Hermes i a Fortuna, regulava l’ordre de les votacions, l’adjudicació de províncies als cònsols, la tria de les vestals, el repartiment de terres, etc
justa
Història
Combat a cavall entre el mantenidor i cadascun dels aventurers (normalment quatre) que hi concorrien, els quals s’escometien amb llances, separats per la tela o barrera que partia el camp.
La finalitat del combat era d’assenyalar els cops rompent la llança o encontrant-la, topant amb l’arnès del contrincant segons una reglamentació precisa La justa era l’acte més important de les festes cavalleresques, sobretot des del s XV —n'és una prova el tractat del valencià Ponç de Menaguerra Lo cavaller 1470—, i foren promogudes com a exercici d’armes per les confraries de Sant Jordi, amb adjudicació de premis Tenien lloc en places amples —al Born de Barcelona o al de la ciutat de Mallorca— i formaven part de les festivitats per honorar la visita de reis o alts personatges o en…
subhasta
Adjudicació al millor postor d’una obra a executar, de l’abast de provisions, etc.