Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
notar
Assenyalar (alguna cosa) perquè sigui advertida, recordada.
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en…
sompo | sompa
Dit de la persona lenta i indiferent a reaccionar, poc atenta i advertida, i que fa poc cas del que li diuen.
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…