Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
advocat | advocada
Dret
Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d’altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
Hom pot trobar els precedents d’aquesta professió a gairebé totes les civilitzacions primitives A l’antiga Índia, segons les lleis de Manú, els acusats presentaven ells mateixos llur defensa, però existien experts en jurisprudència A Egipte, en canvi, en un moment donat, els defensors només podien expressar-se per escrit, per tal de no influir sobre els jutges amb llur virtuositat verbal Entre els hebreus, l’acusat sovint era ajudat i, fins al moment de l’execució de la sentència, hi acudien defensors caritatius A Grècia, originàriament també, els ciutadans havien de portar ells mateixos…
advocat de la ciutat
Als Països Catalans, jurista que s’encarregava de la defensa dels interessos d’una corporació municipal i de la protecció dels seus privilegis.
Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines Des del 1396, el càrrec fou biennal a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d' advocat extraordinari , que cobrava per cada consultació generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari A València, amb el nom d' advocat de la universitat , és…
cúria
Conjunt d’advocats, escrivans, procuradors, etc, en l’administració de justícia.
col·legi
Dret administratiu
Corporació de dret públic integrada per persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de…
lletrat de l’estat | lletrada de l’estat
Dret
Funcionari superior de l’administració de l’Estat espanyol.
El cos de lletrats de l’estat unifica els antics cossos d’advocats de l’estat, tècnics lletrats del ministeri de justícia, lletrats de la direcció general de registres i notariat i lletrats del consell d’estat
advocat d’església
Defensor o protector de capítols catedralicis i de monestirs, des de l’època carolíngia.
Els advocats d’església eren triats entre els senyors poderosos amb jurisdicció civil o militar per tal de salvaguardar millor els interessos de la casa religiosa Amb el temps, però, la institució degenerà i provocà abusos i per això foren suprimits al segle XII
informar
Dret processal
Parlar davant el tribunal els fiscals i els advocats en compliment de llur càrrec.
professió
Sociologia
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l’ingrés en un grup professional determinat.
Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc