Resultats de la cerca

Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…

Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat pel major…

Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de…

Es pot calcular de forma directa a partir de l’evapotranspiració de referència ETo i l’anomenat coeficient de conreu Kc de la manera següent ETc = ETo x Kc El Kc varia al llarg del desenvolupament del conreu per canvis en la superfície foliar, l’anatomia de les fulles, les característiques estomàtiques, les propietats aerodinàmiques i en l’albedo

Així s’aconsegueix mantenir estable la posició de la resultant de les forces aerodinàmiques i, a més, que el nombre de Mach a què apareixen els fenòmens de compressibilitat sigui constant per a totes les seccions de l’ala L’ala de creixent té el seu origen en un model experimental del bombarder alemany Ar-234 , que no arribà a volar i que caigué a les mans de les tropes angleses a l’abril de 1945 En nasqué, l’any 1951, l’avió anglès Handley Page HP 88 i, poc temps després, el bombarder Victor

Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit

La resistència oposada per l’aire, que augmenta proporcionalment al quadrat de la velocitat, és la més important i el fet de vèncer-la, en els vehicles de sèrie, representa el 30% del consum de combustible a una velocitat al voltant de 100 km/h, mentre que el combustible consumit per a vèncer la resistència de rodolament representa només un 6% Les carrosseries més aerodinàmiques influirien molt favorablement en la resistència oposada per l’aire i, per tant, en el consum de combustible, però llurs formes són molt diferents de les del gust estètic del públic i per això no són…

El caire d’entrada d’aquest aleró és avançat respecte al seu eix de gir, i això fa que la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre l’aleró passi prop de l’esmentat eix el moment aerodinàmic resta així disminuït La forma del caire d’atac és tal que la variació del moment amb la deflexió de l’aleró que baixa és de signe contrari a la de l’aleró que puja això és aprofitat per a connectar els dos alerons de l’ala entre ells, amb la qual cosa hom aconsegueix de disminuir el moment conjunt de les forces que actuen sobre els alerons Aquest tipus d’aleró és emprat en…

El tret anatòmic comú que permet el vol és la possessió d’unes estructures aerodinàmiques, anomenades ales , que en els quiròpters i els ocells són la modificació de l’extremitat anterior d’un vertebrat típic L’ala ha d’acomplir la doble funció de proporcionar una força ascensional i de permetre l’avanç La convexitat de la cara superior de l’ala produeix una zona de constricció de les línies de corrent de l’aire que implica un augment de la velocitat i, d’acord amb el teorema de Bernoulli, una disminució de la pressió La diferència de pressions entre les parts dorsal i ventral de…

Comprèn la carrosseria pròpiament dita, amb les portes i els vidres el frontal dels quals és anomenat parabrisa, el capó del motor, el portaequipatge i els parafangs La carrosseria, que sol ésser feta de planxes d’acer soldades, va muntada sobre el xassís Si aquest muntatge és rígid, de tal manera que es formi un conjunt, la carrosseria participa activament en la resistència a la deformació i és anomenada carrosseria monobuc o monobloc En alguns casos, la carrosseria sola, sense xassís, és la que forma el suport total del vehicle carrosseria autoportant Les carrosseries van entapissades per…