Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
gírgola d’olivera
gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
tub de centrifugadora
Química
Tub d’assaig, no gaire llarg, de fons rodó o afuat i de parets gruixudes.
És utilitzat per a contenir les suspensions que han d’ésser sotmeses a centrifugació
truncat | truncada
Matemàtiques
Dit d’un cos afuat que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt.
retorta
Tres retortes diferents
© Fototeca.cat
Química
Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall.
Fou emprat ja des del temps de l’alquímia com a matràs de destillació
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
garrotador
Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc.
caràpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de cos llarg i afuat, resseguit d’una manera contínua per les aletes anal i dorsal, que inclou les pixotes.
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
picot
Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares…